PRESENTACIÓ

Comencem una nova aventura editorial que és la publicació de  L’INDEPENDENTISTA . Comencem amb aquest  BLOG  i n’estem prepara...

dijous, 27 de juny de 2019


Article: Quo Vadis CRIDA NACIONAL per la República” al Suplement L’INDEPENDENTISTA dins de la “Fira dels miniSuplements de LO CAMPUS 2019” a la revista LO CAMPUS número 41 (maig/juny).

Quo Vadis CRIDA NACIONAL per la República” ... clicar aquí


dijous, 3 de gener de 2019









Ja tenim un nou número de L’INDEPENDENTISTA


Amb dos textos:

1. Batallant perquè la CRIDA NACIONAL per la REPÚBLICA
sigui una eina útil per la independència.

2. El nostre desig de 2019: Candidatures Municipals Adherides a la CRIDA NACIONAL per la REPÚBLICA.


L’INDEPENDENTISTA 
número 2 en pdf ... CLICAR AQUÍ




Imatge: “Another Place” (2007) d'Antony Gormley. Platja de Crosby a Merseyside, Liverpool, Anglaterra.

dilluns, 31 de desembre de 2018



La CRIDA NACIONAL per la REPÚBLICA ja té

les “PONÈNCIES REFOSES” pel seu Congrés Constituent



Al final i fora de termini, s’han presentat les “PONÈNCIES REFOSES” de la CRIDA NACIONAL per la REPÚBLICA.

I per fi hem tombat el desagradable i desafortunat centralisme català i s’ha admès la introducció d’Aran i també dels Països Catalans en la Ponència Política. Encara riem quan ens deien que “...s’ho havien descuidat, sense mala fe...”. O sigui, són aquells que s’obliden d’anar a buscar el fill a l’escola, es clar sense mala fe, però sent uns autèntics irresponsables.

I a la Ponència Organitzativa? No s’han admès dues de les nostres Esmenes: la que defensava l’existència d’ENTITATS ADHERIDES i la defensa de les PRIMÀRIES com a fórmula per decidir candidatures.

No sabem si són Esmenes vives o mortes, Perquè si algú les ha de votar via telemàtica abans del Congrés, sense explicacions i sense una defensa dels proposants, serà una esmena perduda. Això no és un debat participatiu de veritat !!!.

Hi dedicarem el proper número de la publicació de L’INDEPENDENTISTA a explicar que representa no admetre ENTITATS ADHERIDES i no admetre PRIMÀRIES.  Per la via organitzativa parlem de MOVIMENT però ells pensen en “partit nou”. Un error monumental que farà que tot acabi en un cul-de-sac. En això el President Puigdemont s’equivoca i està molt mal aconsellat.

La Ponència Organitzativa amagada entre organigrames, sua una mentalitat d’un “liberal de centre” que no entén que és un MOVIMENT polític. ¿No hi havia ni una sola persona d’esquerres a les Comissions de Textos i sobretot en l’Organitzativa?


- Ponència POLÍTICA REFOSA de la CRIDA NACIONAL per la REPÚBLICA ... clicar aquí

 - Ponència Organitzativa Refosa de la CRIDA NACIONAL per la REPÚBLICA ... clicar aquí

 - Les Esmenes de jrcc ... clicar aquí

dijous, 27 de desembre de 2018



El Debat de les Ponències del proper Congrés de la CRIDA NACIONAL per la REPÚBLICA

A traves d’una plataforma digital s’ha obert el període perquè els membres fundadors del moviment polític CRIDA NACIONAL per la REPÚBLICA puguem presentar esmenes a les dues Ponències que es presentaran al seu proper Congrés, que es celebrarà el dia 19 de gener de 2019.

Pengem les dues Ponències originals i també ho fem de les nostres esmenes que fem a traves del nostre coordinador Joan-Ramon Colomines-Companys.

En resum, les nostres principals esmenes presentades aporten quatre qüestions insòlitament oblidades en els textos oficials: sobre Aran, sobre els Països Catalans, sobre les possibles Entitats adherides i sobre les Primàries.

Cal esperar que faran els Comitès de Textos amb les esmenes nostres i en general.

Ponència Política ... CLICAR AQUÍ
Ponència Organitzativa ... CLICAR AQUÍ
Les Esmenes de jrcc ... CLICAR AQUÍ

dissabte, 1 de desembre de 2018



La Carta de Jordi Sànchez



Fa poca estona hem fet pública una decisió que m’agradaria compartir amb tu.

Com saps no ens hem cansat de denunciar que la causa de l’1-O atempta contra drets fonamentals, com la presumpció d’innocència o el dret a un procés judicial amb garanties. Es violen els nostres drets i es dificulta la nostra defensa.

Denunciem la posició del Tribunal Constitucional que ens bloqueja l’accés a la justícia europea admetent a tràmit el 100% dels nostres escrits d’empara per, posteriorment, no resoldre’n cap.

Els recursos contra els escrits de presó provisional es tramiten de manera preferent i s’han de resoldre en un termini màxim de 30 dies. El nostre primer recurs d’empara acceptat pel Constitucional es va presentar el 22 de novembre del 2017. Fa més d’un any. Admetent i no resolent aquests recursos, el Tribunal Constitucional bloqueja deliberadament l’accés de la nostra causa al Tribunal Europeu dels Drets Humans.

Per denunciar aquesta situació avui alguns de nosaltres, injustament empresonats, iniciem una vaga de fam.

No la fem contra ningú, sinó a favor de remoure consciències i voluntats. No busquem cap tracte de favor, ni tan sols una resolució positiva dels recursos: només demanem que s’admetin o desestimin els recursos, com es fa sempre, i poder recórrer així a la justícia europea.

Senzillament: no acceptem cap discriminació. Com més s’endarrereixi l’accés al Tribunal Europeu de Drets Humans, més s’endarrerirà la recuperació de la llibertat de les preses i presos polítics i dels exiliats catalans.

Gràcies per tota la teva dignitat. Avui com ahir i com demà, unitat, serenor i coratge. Visca la República!

Jordi Sànchez


Dona’ns el teu suport: http://vagadefam.cat

dimecres, 21 de novembre de 2018


Reflexions i crítica constructiva sobre la CRIDA NACIONAL per la REPÚBLICA

Acte Fundacional de la CRIDA a Manresa (27/10/2018).



TEXT  EDITORIAL de L’INDEPENDENTISTA , compaginat com a mini-Suplement a la revista bimestral LO CAMPUS -el periòdic universitari de Catalunya- al seu número 39 (novembre-desembre de 2018).

Pàgines completes compaginades en pdf ... clicar aquí








Els inicis de la CRIDA

Apareix la idea de la CRIDA NACIONAL per la REPÚBLICA abans de l’estiu, és noticia 48 hores i passa tot un estiu de silenci sobre la iniciativa i deixa de parlar-se de la CRIDA durant més de 4 mesos. Els “nostres” intel·lectuals cansats i els “nostres” diputats desorientats “tanquen la paradeta” i se’n van de vacances.

Entre bastidors no se sap qui, però sembla que algú preparava el Projecte. RESULTAT POSITIU: un Web possibilita fer-se fundador de la CRIDA.

Un bon dia apareixen uns portaveus i presenten en públic el que acabaria sent l’Acte Fundacional de la CRIDA. Una oportunitat fantàstica per posar als mitjans de comunicació, a l’arena política, i a la opinió publica el nou Projecte.

I vet aquí, amb el més pur estil de contra-programació, va i es llença en públic el Consell per la República. I això es fa a tocar al dia de l’Acte Fundacional de la CRIDA. I sinó en teníem prou de fer ombra al naixement oficial de la CRIDA, el Consell per la República es va presentar en dues tongades: una a Waterloo i una altra a Catalunya al Palau de la Generalitat. Una primera presentació quasi 48 hores abans de l’acte de la CRIDA i l’altra presentació unes 72 hores després.  

Òbviament mediàticament va manar la notícia del Consell per la República. Però encara més, el tàndem de Presidents pocs dies després ens presenten a Palau un “artefacte politic” anomenat “Fòrum Cívic Constituent”.

Sembla mentida que el President Puigdemont sigui periodista, perquè com esdeveniment comunicatiu la CRIDA no va poder fer el seu recorregut periodístic, un recorregut de llançament i maduració, d’una idea innovadora com és la CRIDA.

Sembla com si els “inventors” de la CRIDA dinamitessin la pròpia CRIDA, almenys mediàticament.

L’acte de Manresa

Però encara més: mentre els “nostres” columnistes i tertulians feien catastrofisme sobre el moment politic de l’independentisme, d’altres fèiem reunions informatives amb públics molt diferents i gens convençuts sobre la CRIDA i fins i tot convocaven Tallers universitaris sobre els “moviments unitaris a Catalunya”, antecedents de com serà la CRIDA.

Res de tot això es va poder veure a l’Acte Fundacional de la CRIDA a Manresa, malgrat la nostra petició. Perquè es va optar per un acte al més pur estil de partit, contractant professionals de l’audiovisual, de la logística d’actes i poca cosa més. No es va voler reconèixer res que no passes per uns organitzadors ad hoc amb mà ferma com fan els partits. A Manresa l’únic real i encoratjador va ser el públic assistent. Un públic autèntic, fidel i l’actiu de la CRIDA, que contrastava brutalment amb la “classe política” en actiu o la que varen ressuscitar per l’esdeveniment.  

O sigui, parlem d’estructurar un “moviment” i s’actua con un “partit clàssic”. Se segueix desorientant el personal.

Però encara més: només ens faltava fa poc, que el President Puigdemont ens regales les oïdes declarant que estaria disposat anar de segon darrera de l’Oriol Junqueras en una llista electoral per a les Europees. I la CRIDA President? I la CRIDA?

Podríem seguir amb més coses públiques i privades contradictòries del naixement de la CRIDA, però no cal, perquè el President Puigdemont ja ho sap i no donarem munició perquè els contrincants ens guanyin la partida o que ho facin els feixistes espanyols de Catalunya.

La crítica, l’independentisme històric i la “cuina”

La fidelitat que tenim al President legítim de Catalunya, la fidelitat al Projecte de la CRIDA NACIONAL per la REPÚBLICA  i la fidelitat al President Torra, no farà que deixem de fer la critica radical als seus actes polítics. La llagoteria als lideratges no són el nostre estil, ni són recomanables per a ningú.

Una crítica feta des de l’independentisme sense complexos, l’independentisme que hem seguit sempre o sigui des de l’independentisme històric, un independentisme que no sempre es reconeix i es valora. Però a més, un independentisme fet des de la “cuina del sobiranisme”, sense projecció pública, però la base perquè d’altres surtin a les portades i a les noticies. Sense la “Cuina” no hi ha menjar a la Sala del restaurant. Val la pena que ho recordi tothom.

I sobretot ho han de recordar els Presidents i aquells que defineixin la CRIDA NACIONAL per la REPÚBLICA com un “moviment” i no com un “partit”.

Fins ara, el grup promotor de la CRIDA, els redactors de les ponències del futur congrés de la CRIDA I els quatre propagandistes de la CRIDA que fan columnes, entrevistes, tertúlies i xerrades, s’omplen la boca que tot plegat serà un “moviment” però ho fan des de la mentalitat de “partit”, tenen la mentalitat interioritzada de partit o sigui d’estructura piramidal pura i dura.

No hi haurà “moviment sobiranista unitari” sinó se sap fer confluir i articular el moviment ciutadà que ja avui hi ha funcionant. Són els moviments ja actius i vigorosos els que s’han d’enquadrar dins d’una altra oferta política per activar un altra Full de Ruta realista i eficaç cap a la independència.

El real “moviment” de la CRIDA

Als 947 municipis de Catalunya hi ha centenars d’entitats polítiques, cíviques, culturals, recreatives, econòmiques, socials, comunicatives i lingüístiques que se les ha de fer confluir a la CRIDA NACIONAL per la REPÚBLICA.

És un error monumental el tipus organitzatiu que preveu la segona ponència per tractar al congrés constituent de la CRIDA previst pel 19 gener proper, l’anomenada "L’organització́ al servei de la República catalana (Ponència organitzativa)".

No crec que estigui previst poder-la impugnar en la seva totalitat en el procés participatiu digital de discussió, però s’ho mereixeria,  perquè  preveu una autèntica estructura de partit camuflada per una denominació -només declarativa- estructura de “moviment”. Veurem com ho podrem afrontar per introduir les adhesions col·legiades d’entitats al moviment de la CRIDA. “Sumem persones” es diu avui a la propaganda de la CRIDA, però també s’hi han de poder sumar entitats i fins i tot sigles polítiques.

És l’hora de l’extensió total de la CRIDA al territori. Hem de posar sordina a les mentalitats dels “mandarinatges”, a les mentalitats capitalines, a les mentalitats només declaratives i sobretot al sectarisme partidista. S’ha de crear molta infraestructura, moltes complicitats i molta participació activa diària. A més de crear xarxa presencial, molta xarxa de complicitats i és l’hora dels pragmàtics i menys “classe política” i més “militants polítics”. La coordinació organitzativa professional i voluntària és essencial.

Els lideratges de la “vella escola” no serveixen per reforçar un autèntic moviment modern, arrelat al territori i engrescador. S’ha de saber passar pilota perquè tothom pugui xutar. S’ha d’acabar amb els barruts que només fan que acumular càrrecs i suposades responsabilitats, que només exerceixen d’una manera mediocre. En un “moviment” la transparència és un apreciat oxigen.

La pregunta

Fem-nos la gran pregunta: Perquè cal la CRIDA NACIONAL per la REPÚBLICA ?

Perquè cal una proposta política, cívica organitzada i operativa que de manera unitària diferents sensibilitats ideològiques, defensin la independència de Catalunya.

És una “unitat inclusiva” o sigui sota un mateix paraigües conviuen ideologies diferents que per l’excepcionalitat del moment, sense voluntat competitiva, elaboren un discurs i una mobilització per aconseguir la llibertat nacional. És una lluita constituent, de País, on tots els catalanes, pensin com pensin, es mobilitzen conjuntament.

La unitat d’acció i la unitat estratègica surt reforçada si organitzativament la unitat es plasma autènticament en un marc conjunt. 

Que liberals, demòcrata-cristians, socialdemòcrates, socialistes radicals, comunistes, anarquistes,  anticapitalistes i els -ismes que quedin, conflueixin en un mateix moviment organitzat de defensa del País, és una potent força de mobilització per la independència.

Aquesta mena d’UNITAT és una força d’imatge potent a Catalunya, a tot l’Estat i a nivell internacional. Una força engrescadora per la ciutadania catalana que encara no s’ha incorporat a la lluita per les llibertats nacionals. Una força unitària nacional que clarifica on són els límits de l’independentisme i del republicanisme, evitant qualsevol equivoc i desfiguració del missatge nacional inequívocament independentista. Una força que barra el pas a missatges i solucions parcials ideològiques que eliminen la concepció de la unitat de “País en lluita” pel seu alliberament. Una força que clarament i inequívocament vol restablir el President i el Govern de la Generalitat de Catalunya que va ser cessat pel govern espanyol a traves de l’article 155.

La CRIDA NACIONAL per la REPÚBLICA és un moviment no és un partit, que pot enquadrat adhesions des de partits, associacions, entitats en general, fins a particulars enquadrats directament en el moviment.

Però:  Per què és més útil la fórmula de la CRIDA, si podem fer un treball conjunt entre partits i entitats independentistes? És a dir, com ho fem avui.

No crec que algú del món independentista cregui que avui la lluita nacional funcioni bé. Hi ha una crisi profunda. El Full de Ruta independentista està empantanegat i ningú de la classe política esta fent la seva feina i les entitats socials emblemàtiques ja no donen respostes clares i sobretot útils.

La CRIDA NACIONAL per la REPÚBLICA pretén capgira-ho tot, per fer-nos més actius, útils i competitius.

La CRIDA i el PDeCAT

Per alguns espavilats la CRIDA és una nova manera per canviar de nom al Partit Demòcrata (PDeCAT) i així revitalitzar-lo. Això ho diuen els espanyolistes: siguin unionistes demòcrates com Catalunya en Comú (els Comuns) i el Partit Socialista de Catalunya (PSC-PSOE)  o unionistes feixistes com Ciudadanos (Cs) i el Partit Popular Català (PPC). Òbviament també ho diuen els seus mitjans de comunicació. Tot plegat no ens hauria d’estranyar. Però el que cou més, és que ho diguin Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i la Candidatura d'Unitat Popular (CUP).

La CRIDA no és, ni serà el PDeCAT o sigui la organització del centre-dreta a Catalunya.

I faria bé el PDeCAT que es reforces ell sol, ocupant el seu espai politic de veritat. S’equivoquen aquells del PDeCAT que es volen dissoldre’s a la CRIDA i com també aquells del PDeCAT que disparen a boca de canó contra el moviment de la CRIDA, com per exemple ho fa el diputat Campuzano.

El PDeCAT s’ha de poder adherir a la CRIDA sense perdre ni un bri de la seva sobirania com a partit i donar llibertat perquè els seus militants puguin entrar individualment a la dinàmica CRIDA.

El President Mas s’hauria d’implicar més en el PDeCAT i pensar que el seu lideratge avui convé molt, molt, en la família ideològica liberal. No faria cap favor que ressuscites a la CRIDA perquè ja no representa consensos ideològics.

Per altra banda, quan Mireia Boya de la CUP escriu que la “CRIDA és un partit de dretes”, no només no ha entès res, sinó que disparà contra un projecte trencador, defensor de retornar el lideratge al President legítim de Catalunya.

L’independentisme suposadament insurreccional però bàsicament de saló, només crea frustració. La defensa d’un “bloc nacional organitzat com a moviment” no només no es contradiu amb les estratègies anticapitalistes, sinó que històricament s’ha vist de la seva utilitat en els processos de ruptura. Almenys tenim confiança que així ho podrien entendre el col·lectiu “Poble Lliure” integrat a la CUP. Cal esperar la seva reflexió.    

La CRIDA projecte fracassat?

Ja qui veu la CRIDA NACIONAL per la REPÚBLICA com un projecte fracassat des de l’inici, perquè ni ERC, ni la CUP s’hi han adherit. Això és un fet indiscutible, no hi ha aquestes adhesions formalment. Però una cosa és la “classe política” d’aquestes formacions, i una altra cosa és la militància, els simpatitzants i els votants que mouen.

No es tracta ara de fer una “guerra” entre formacions independentistes. Ni molt menys intentar una suposada OPA de ningú. Encara que alguns de la CRIDA per estomac estarien entusiasmats d’estripar.

Estripar no, però cal amb delicadesa i respecte saber diferenciar i defensar la CRIDA davant “l’ERC-Nosaltres sols” i “la CUP-Nosaltres sols”. I sobretot “els Comuns-republicans espanyols”.

El posicionament de la CRIDA

Curiosament el President Puigdemont i d’altres directius no estant per fer cap diferenciació real i pràctica amb els contrincants. O sigui, posen a l’escena política un nou instrument de mobilització política i reivindicatiu, i no són capaços d’una manera contundent i creïble defensar el seu propi projecte.

El respecte de la Presidència com institució, el Consell per la República, la repressió, el viure a l’exili, el estar rodejat de contradictoris “Comins”, el ser una persona humana sensible i tranquil·la per naturalesa, donen un Puigdemont com una persona “submisa” per alçar la veu per defensar l’espai de la CRIDA. Només dona per transmetre’ns  uns vitals discursos via telemàtica. I si això ho acompanyem amb els discursos literaris i sentimentals del President Torra amb iniciatives improvisades i sempre anant per lliure, donen un conjunt argumental bonic, per estimar als Presidents (cosa que sentim), però inútils per convèncer amb la raó als centenars d’independentistes que veuen la CRIDA com un “invent” inútil.

Per això tantes contradiccions d’arrencada del Projecte CRIDA. S’ha de dir fort entre nosaltres: Si la CRIDA no se sap posicionar clarament acabarà morta.

ERC-Nosaltres sols

Tota aquesta cantarella d’ERC: “les esquerres amb les esquerres”, ja va portar al trencament de la gran fórmula electoral d’èxit que va ser “Junts pel Sí” i que va contribuir decididament al referèndum de l’1 d’octubre. Ara amb la història “eixamplar la base”,  en comptes de reforçar l’independentisme es baixa el llistó i s’amaga sota l’etiqueta de republicanisme, el republicanisme espanyol.
  
Tot i el govern català de coalició, ERC està fagocitada pel discurs dels Comuns, però no només pel que fan ara,  sinó ja en les pròpies llistes electorals varen i han incorporats “Republicans filo-Comuns”. L’exemple més emblemàtic que no para de dir que se sent més a prop dels Comuns que dels de “Junts per Catalunya” és el diputat Wagensberg.

Una cosa ha de quedar clara des d’avui i deixar de fer volar coloms perquè debilita i debilitarà el Projecte de la CRIDA: mentre existeixi l’hegemonia en la direcció d’ERC dels que prefereixen una “unitat de classe” abans d’una “unitat de País”, mai més es repetirà un “Full de Ruta Unitari” a l’estil del que fou “Junts pel Sí”.

S’ha de conèixer la història de l’independentisme català per saber que des del franquisme fins avui, els sèniors directius de l’ERC actual -que són els que manen- han optat per una política anti-Blog Nacional. Ja des de 1968, el Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN) com escissió es va enfrontar al Front Nacional de Catalunya (FNC), després Nacionalistes d’Esquerra (NE) i també l’Entesa dels Nacionalistes d'Esquerra (ENE), com el Moviment d'Esquerra Nacionalista (MEN) i anar tirant fins arribar el 1987 al que en deien “la vertebració d’una nova ERC” transformant clarament el partit històric en partit independentista, després de més de 40 anys només reivindicant “l’autodeterminació dels pobles”.  

I així, molt després, el 2003, va aparèixer el govern de coalició Tripartit, clarament anti-Blog Nacional, format pel ERC, el PSC i Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA), fent President de la Generalitat a Pascual Maragall o una segona reedició del Tripartit el 2006 que també clarament era un “anti-govern de concentració nacional”, investint com a President un espanyolista militant, com fou José Montilla. ERC sempre va poder triar fer un govern catalanista de País o un govern d’esquerra i sempre van triar “l’esquerra amb l’esquerra”. Pregunta: Avui, tot i el “Procés”, si poguessin ho tornarien a fer?. Aquesta és la temptadora proposta avui dels Comuns i que la premsa unionista com “El Periódico” constantment abona. 

ERC amb una base militant forta, coherent i digna en els seus principis nacionals sobiranistes, fins i tot defensora de les “vies unilaterals” i unes Joventuts d’ERC que acaben de dir que “... volen acabar amb el procéssisme i anar decidits a la República”, es troben amb una direcció-tap que aspira a primar els contactes amb Comuns i el PSC, per allò “d’ampliar la base”.

S’avalen els “Sobiranistes.cat dels Comuns” que tenen la barra de declarar-se “sobiranistes” i a la vegada “federalistes”, com ho fa sense posar-se ni gota vermell el diputat Nuet. Una total perversió del llenguatge, la típica perversió dels Comuns. Per a tothom del món: un sobiranista és un independentista.

La mateixa perversió dels Comuns que qualificaven el referèndum de l’1 d’octubre no com un referèndum sinó com una mobilització i després de veure l’èxit de la convocatòria, varen canviar i ja parlaven de referèndum apuntant-se l’esdeveniment. Mai la senyora Colau es va fer responsable com alcaldessa de l’obertura d’una sola escola pel referèndum i tots vàrem fer desaparèixer la crítica, perquè ens interessava sumar el que el seu càrrec representava. Una “mentida patriòtica” que ens era útil.

Però no podem continuar amb “mentides patriòtiques” per reforçar la causa.

Les relacions de la CRIDA amb ERC han de ser unes altres: sinceres, respectuoses però unes altres, perquè només participaran a la dinàmica de “Bloc Nacional” si les mobilitzacions unitàries de la gent són tant grans i reivindicatives, que s’hi veuran abocats obligatòriament, sinó volen quedar marginats.

De la mentalitat del Tripartit a l’assaig de “bloc nacional” que fou “Junts pel Sí”, els d’ERC hi varen arribar forçats per les mobilitzacions i demandes unitàries de l’ANC.
 
L’esquerra de la CRIDA

Mentre que l’ala liberal de la CRIDA té veu pròpia organitzada amb referents com el PDeCAT i d’altres, l’ala diem-ne d’esquerres de la CRIDA queda difuminada i només articulada per uns Manifestos d’adhesió. N’hi ha hagut més d’un Manifest d’esquerres, encara que el Web de la CRIDA en consta només un.

Molts d’aquests signants del “Manifest d’esquerres per la CRIDA” procedeixen del PSC. O sigui que varen deixar el partit quan va començar l’era més espanyolista del PSC, situació que hi han arribat gradualment en les seves diferents etapes d’estar lligats al i pel PSOE.

Alguns avui dels d’esquerra de la CRIDA els hi resulta insuportable el que el PSC d’Iceta representi en públic l’espanyolisme més ranci amb la defensa del 155, tot embolcallat d’una màrfega que anomenen federalisme patriòtic o sigui espanyol.

Aquesta esquerra de la CRIDA no fa cap favor al moviment CRIDA si només fan un Manifest i es queden expectants mirant la jugada o com fan alguns només busquen individualment la seva candidatura electoral.

La CRIDA necessita una ala esquerra forta, dinàmica capaç de donar la cara contra el “socialisme oficial” del PSC i també quan calgui a l’ERC oficial i als Comuns. No podem construir la CRIDA anant coixos d’un aspecte ideològic.

Ja seria hora, i no poso noms, sentir un home o dona d’esquerres de la CRIDA explicant que ells són l’autèntica Esquerra Nacional per valors i per objectius, i que l’esquerra útil avui passa per la unitat dins d’un “Bloc Nacional”.

Certament avui el líder natural de l’ala esquerra de la CRIDA és Jordi Sánchez, però com és obvi la seva situació de pres politic dificulta construir el seu lideratge. Perquè el lideratge, a part del lideratge moral, s’ha de treballar cada dia sobre el terreny.


Més fermesa per la CRIDA

Convençudíssim que és temps d’articular un moviment polític en forma de “BLOC NACIONAL” com serà la CRIDA. Però també n’estic convençut que encara de l’excepcionalitat del moment i que es donen tota mena de dificultats repressives, som nosaltres els independentistes que no realitzem bé la jugada, masses vegades en driblem nosaltres mateixos. Cal demanar, argumentar, seduir, liderar i articular les mobilitzacions del “món independentista responsable” lluny d’aventurismes inútils, oferint un total compromís i fermesa a favor de la CRIDA NACIONAL per la REPÚBLICA.

Joan-Ramon Colomines-Companys
Director de la revista LO CAMPUS
i del digital LO CAMPUS DIARI


Pàgines completes compaginades en pdf ... clicar aquí



dilluns, 16 de juliol de 2018



TOTS ELS POBLES tenen dret a la llibertat. Totes les nacions tenen dret a l’autodeterminació. Catalunya no és una excepció. L’article primer del Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics de Nacions Unides proclama que “tots els pobles tenen dret a l'autodeterminació”. El fet que el Regne d'Espanya hagi incomplert sistemàticament aquest precepte, incorporat al seu ordenament jurídic intern des del 1978, no fa decaure el dret del poble de Catalunya a exercir-lo. La vigència d’un dret no decau pel fet que qui hauria de respectar-lo no ho faci d’una manera reiterada.

Gran part del poble català ha protagonitzat al llarg dels darrers anys, i més concretament en la darrera dècada, una sostinguda mobilització social, pacífica i democràtica a traves de multitudinàries manifestacions i de consultes populars, com la del 9 de novembre del 2014, i molt singularment la del referèndum de l’1 d’octubre de 2017. Un referent que ens obliga a mantenir-nos fidels al mandat expressat a les urnes per més de 2.300.000 persones.

El poble de Catalunya va decidir en el referèndum del primer d'octubre de 2017 esdevenir un Estat independent en forma de República, decisió que va ser ratificada pel Parlament de Catalunya el 27-O, i que va tornar a ser validada el 21-D amb la majoria sobiranista sorgida de les eleccions imposades per l’Estat. Malgrat els impediments de l'Estat espanyol, que hauria hagut de garantir l'exercici del dret a l'autodeterminació en lloc de reprimir-lo amb una gran violència policial, el referèndum va expressar el desig majoritari dels catalans de decidir lliurement el seu futur.

Des de llavors, Catalunya viu en l’excepcionalitat política, social i institucional, que ha anat acompanyada d’una llarga i dolorosa repressió contra l’autogovern i el sobiranisme. La situació actual exigeix, per part nostra, definir unes noves estratègies, disposar de nous instruments i renovar aliances per avançar eficaçment en el compliment del compromís sorgit del referèndum de l’1-O i de les eleccions del 21-D, amb l’objectiu de fer efectiu l’exercici del dret a l’autodeterminació. La repressió i les circumstàncies que envolten l’exili i la presó dels polítics sobiranistes no ens han d’impedir ser conscients d’aquesta necessitat i fer-la efectiva.

Per tot això fem una crida pública i oberta per definir plegats les estratègies socials i polítiques que ens han de permetre en un futur proper assolir la república de dones i homes lliures, en una Catalunya nacionalment sobirana. Aquesta és una Crida a favor de la unitat sobiranista i republicana per constituir una organització d’acció política basada en la radicalitat democràtica, la transversalitat ideològica, la transparència en la presa de decisions i en la bona gestió del benestar públic.

És una Crida compromesa amb els valors republicans de solidaritat entre persones i pobles per lluitar contra les desigualtats i les discriminacions, ja siguin individuals, ja siguin col·lectives o socials. És una crida a qui vulgui viure en un país de llibertats i no de repressió; d'inclusió i no de rebuig; de pau i no de violència; de prosperitat per a tothom i no de privilegis per uns pocs. Un país en el qual la paraula i el debat democràtic prevalguin sempre per damunt de les agressions, les amenaces i la censura, i on la pauta de conducta sigui l'imperatiu democràtic, amb cap límit més enllà del que determinen els Drets Humans.

És una crida que adrecem a tota aquella gent que comparteix la necessitat d'unir estratègies i esforços, de fer-ho des de la generositat i la pluralitat, renunciant als personalismes o a les estratègies de part, per tal que la nació catalana disposi d'un moviment sobiranista d'ampli espectre i transversal. És una crida a favor de la unitat per constituir un moviment per la república que esdevingui el veritable punt de trobada dels actors polítics i cívics del sobiranisme. És, per tant, una crida per aglutinar tantes sensibilitats polítiques i socials com sigui possible en una eina d'acció política que pugui participar en totes i cadascuna de les cites electorals que es produeixin fins a la plena instauració de la república.

Per això, fem aquesta crida i proposem:

1.Desplegar una estratègia destinada a convertir Catalunya en un Estat independent, en forma de república, nacionalment lliure.

2.Constituir un moviment que cristal·litzi en un instrument polític organitzat que aplegui aquelles persones que comparteixin l’objectiu de proclamar la República Catalana mitjançant mètodes exclusivament pacífics i democràtics.

3.Vertebrar aquest instrument polític a partir de la pluralitat ideològica i els valors de la llibertat, el benestar, la prosperitat, l’equitat, la justícia, la solidaritat, la sostenibilitat, la igualtat, la cultura, l’educació, el coneixement, la transparència, la participació i el compromís cívic.

4.Propiciar els grans acords de país a nivell nacional i local, tant de tipus sectorial com electoral, per apoderar la ciutadania de Catalunya.

5.Adquirir el compromís de dissoldre’s un cop assolit l’objectiu d’instauració de la República Catalana.

Per poder assolir aquest propòsit, emplacem aquelles persones que hi tinguin interès i vulguin participar directament en la definició d'aquestes fites a unir-se a aquesta crida, que culminarà la tardor vinent amb la celebració d’una convenció nacional constituent durant la qual s'acordarà la forma i el contingut d'aquest nou espai polític.

Barcelona, 16 de juliol de 2018
Web oficial per adhesions  http://cridanacional.cat