diumenge, 24 de maig del 2020




 El desglaç d’un President de la Generalitat passavolant

El més impressionant del President Quim Torra és com els hi ha robat la cartera a “l’esquerra” de Catalunya, i no em refereixo a Esquerra Republicana, que també, sinó a l’esquerra en general, inclosa la CUP.

Recordeu com amb to solemne ha dit una i una altra vegada que la crisi de la Covid-19, la crisi producte de la pandèmia que porta a una sagnant crisi social. no l’ha de pagar els assalariats, ni els autònoms, ni les empreses l’ha de pagar l’Estat. Si varen rescatar i salvar l’Estat els bancs, ara l’Estat ha de salvar la gent. Si cal que s’endeutin !!!

I tota aquesta màxima social, de justícia social, el President Torra ho ha traduït amb concrecions d’ajudes del dia a dia.

Convertint-se a més, en el denunciant potent dels incompliments de l’Estat, tant en l’emergència sanitària com en l’emergència social. Per exemple: la vergonya que encara no paguin a tota la gent que està en un ERTO.

Que els hi queda a dir a “l’esquerra superguai” que tenim?

Res de res. No tenien, ni tenen marge de discurs social.

Llàstima que el President Torra i el legítim President de Catalunya Carles Puigdemont no tinguin cap habilitat logística sobiranista i siguin uns negats per construir un BLOG NACIONAL POLÍTIC, que sigui operatiu per la independència i no sigui tot pura retòrica o la llagrimeta de la “unitat” també purament retòrica.

Del Torra immadur dels articles surrealistes a l’últim Torra potent i honest: el dels valors morals indestructibles i defensor de la salut i  de la justícia social del nostre poble, no té recorregut polític de futur, ni discurs, ni equip, ni disciplina de partit per liderar una potent política d’alliberament nacional i social organitzada.

Un altra vegada hem “invertit” en un polític, que dia sí i dia també, diu que és un independent sense partit: és a dir un indisciplinat i que plegarà tot just convoqui eleccions: és a dir un irresponsable.

No podem continuar ni afavorir més, aquest lideratges líquids que se’ns esmunyen per les mans.

O els independentistes militants donem una puntada de peu al tamboret de la nostra nostrada casta de polítics de vol gallinaci o ni d’aquí dues generacions no tindrem una nova oportunitat com la del referèndum de l’1 d’octubre.

Pensem-hi ...
Joan-Ramon Colomines-Companys


Si voleu opinar sobre aquest text:
independentista@locampus.cat

+++

IMATGE d’aquest post: Escultura “Espectador d’espectadors” (1972) de l’Equip Crònica.