dimarts, 12 de juny del 2018


EDITORIAL de la revista LO CAMPUS número 37

Per què els nostres “líders” independentistes
creen tanta desconfiança entre els independentistes ?

EL NECESSARI CANVI RADICAL
DE L’ESTRATÈGIA INDEPENDENTISTA


Diem-ho clar: el sector independentista assumeix molt malament les crítiques i les autocrítiques.

Per una banda és comprensible: en plena batalla, amb humiliacions i insults constants, amb repressió, amb presos polítics i exiliats, ningú vol regalar cap argument perquè l’espanyolisme l’utilitzi com a arma llancívola.

I encara més, Ciutadans i el PP no solament ataquen qualsevol expressió de catalanitat, fins i tot trenquen tota mena de qüestions de llarga tradició, des del respecte a la senyera, a l’himne i als actes institucionals. Tot. Uns catalans que renuncien de Catalunya, tant la històrica com la d’avui. Amb aquest panorama de “col·laboracionistes” o protagonistes de la destrucció de la catalanitat, qualsevol crítica sorgida des de dins de l’independentisme fa que els hiperventilats, els estètics, els barruts de barretina i molts de bona fe, s’escandalitzin.

Per exemple nosaltres, modestament, vàrem iniciar un blog que denominen “L’INDEPENDENTISTA – Comunitat de debat sobre pensament i estratègia sobiranista” ( http://comunitatindependentista.blogspot.com ) i vàrem rebre una allau de crítiques negatives per discutir en públic, el que diuen que cal discutir en privat, perquè la “roba bruta es rentar a casa”. Tant ens van atonyinar que vàrem frenar la publicació digital per reflexionar i és precisament amb aquest escrit, que retornem a la carrega, engegant literalment a pastar fang, a tant independentista de ceràmica de Lladró i de vol gallinaci, que tenim entre nosaltres.

No hi ha discussió pública de l’estratègia independentista: I s’ha de fer. No hi ha crítica del que s’ha fet fins ara: I s’ha de fer. Ningú no veu que la elit independentista no excita al propi personal independentista? Ningú no veu que s’estan perden “oportunitats” com diu el President Torra?

El President Torra només el que fa és repetir una i una altra vegada la paraula “oportunitats”. El nostre “estimat” President, a part de ser un fatal defensor dels seus escrits, es pensa que Catalunya es una sala d’estudis de mercat d’una empresa d’assegurances i s’oblida de que és el lideratge i que el líder a més d’oferir fulls de ruta clars, ha d’entusiasmar. I amic President, tindreu moltes virtuts, però capacitat per engrescar un procés independentista no sou l’home i no només perquè personalment no exciteu al personal, sinó que a més ara no us correspon.

Després dels enormes errors de “Junts pel Sí” començant pel President Puigdemont, d’Esquerra Republicana i de la CUP, en com varen gestionar els dies després del referèndum de l’1 d’octubre i de constatar que la via institucional cap a la independència ha acabat amb una sonada derrota i ens ha portat a un cul-de-sac, ara cal canviar l’estratègia i les tàctiques.

Hem a pres que la Generalitat de manera institucional, no potser l’eix central de la futura lluita independentista. La Generalitat amb el seu President i Govern republicà i el bloc independentista del Parlament de Catalunya son peces importants, de gran qualitat i categoria, però han de situar-se estrictament en fer “autonomisme” al servei de l’independentisme.

La via integral cap a la independència consta de tres elements: les mobilitzacions populars, la mobilització institucional a l’estranger i la “eina autonomista” del govern i parlamentaris republicans.         

Les senyores de la CUP ens diuen que això i aquí, no va de líders i nosaltres afirmem que en tot moviment d’alliberament els lideratges son fonamentals.

El President Torra té un càrrec, però un lideratge de pa de pessic. Tenir el càrrec acompanyat de “independentistes-funcionaris”, no fa que un govern lideri un enorme i complex procés nacional com el que necessitem.

El President Torra un cop acabi la política de gestos, simbologies i de respecte i homenatge a presos i exiliats s’ha de posar a treballar com a “President Autonomista”, saben que és una baula de tota una maquinaria més amplia d’alliberament. 

Que tota aquesta colla de càrrecs públics deixin de fer-se la “super-dona i super-home” i no se saltin ni un mil·límetre la llei espanyola que ens té submisos, no necessitem aquestes “valentes i valents”, perquè hi ha un enorme marge des de l’autonomisme per fer costat a l’independentisme mobilitzat. A més ens estalviarem el trist espectacle de polítics d’una “militància liquida” que han fet pena i vergonya de com s’han comportat davant la repressió. Amb totes les excepcions que vulgueu.

El govern Torra tampoc pot governar com el govern Mas i el govern Puigdemont, li cal un altre governança diferent, molt més d’excepcionalitat històrica, de mobilització amb “programes i campanyes” de gran abast i amb enormes complicitats, per pujar el llistó del nostre Estat de Benestar.

Posem un exemple: agafem l’Ensenyament i muntem una enorme campanya pública de pujar el llistó de les nostres ESCOLES. Tot un repte nacional per tenir un ensenyament de primera i no només per defensar la immersió lingüista, que això és obvi, sinó per dignificar els mestres i les nostres avantguardes en pedagogia.

Fora barracons, pujar el sou als mestres, campanyes televisives per dignificar l’escola, lligar-hi campanyes culturals com el suport a la lectura. Tot això és pot fer des de “l’autonomisme”, però a més de ser l’augment qualitatiu del nostre Estat de Benestar, és una eina essencial en el procés independentista, perquè és la única manera de fer el que se n’ha dit “eixamplar la base de l’independentisme” o per ser més inconcret i més tebi en diuen “eixamplar la base del sobiranisme” o “eixamplar la base republicana”, una manera “màgica” de dir-ho, per fer-nos creure que així, s’hi trobaran bé la casta dirigent dels Comuns.

Perquè la idea és oblidar-se dels dirigents dels Comuns i del PSC, com dels dirigents de Ciutadans i el PP, el que s’ha d’anar a sac, a sac, es cap els seus votants i convence’ls sobre la República Catalana amb una bona feina i d’excel·lent governança.

Oblidem-nos dels dirigents espanyolistes, és el seu electorat el que volem. És fals que un votant dels Comuns, del PSC o de Ciutadans mai farà costat a la República. Només cal respectar-lo i oferir-li de veritat una millor vida a ell o ella i als seus.

I el segon punt que ha de demanar el Govern Torre: és un referèndum d’autodeterminació pactat amb el govern espanyol. Al Presidente Sánchez se l’hi ha de demanar un referèndum a l’Escocesa. Això no contradiu el referèndum d’octubre, ni contradiu continuar fent República. Sí senyores de la CUP això és “autonomisme”, però és posar els “ous” a múltiples cistells, per guanyar immersos en la complexitat de l’alliberament nacional al segle XXI.

Però tot aquest autonomisme és instrumental i si voleu verbalment carregat de contradiccions, però són poques contradiccions sí de veritat, simultàniament, hi ha les mobilitzacions populars i la mobilització institucional a l’estranger.

El President Puigdemont avui simbòlicament lidera el bloc independentista, i no perquè ho hagi fet tot bé o ho estigui fent bé, sinó perquè els més que dramàtics fets el situen en aquesta posició. Però està a punt de tornar-la espifiar, si continua exclusivament amb tota la jugada judicial. O pitjor si continua creient que inventar-se estructures simbòliques a l’estranger és l’únic camí.

Puigdemont per liderar de veritat tot el bloc independentista ha de posar ordre a casa seva que és “Junts per Catalunya”, que no és o no hauria de ser una marca instrumental del PDCat per re-nombrar-se per anar a les municipals,  ni unes sigles o una agrupació simbòlica de parlamentaris.

Sí “Junts per Catalunya” no es muscula amb estructura, militància logística, gent associada i comunicació publica constant, portarà a Puigdemont a no tenir influència militant a l’interior, per tant a no comptar en moltes coses per influir i dirigir des de la distància.

Torra exercint l’autonomisme a l’interior, Puigdemont potenciant l’independentisme exterior i liderant el Projecte República en el seu conjunt, i tot això, acompanyant una continua mobilització del catalans.

Aquesta mobilització popular ha de ser molt més compromesa que avui, a traves de la desobediència i la resistència civil no-violenta. Per això hi ha d’haver un re-pensament profund de plataformes com l’ANC, com de la participació d’Òmnium. No ha estat una casualitat que hagin aparegut els CDRs, perquè l’ANC no està fent el que es necessita fer.

Molt bé i felicitem-nos de les mega-manifestacions de record Guiness, però també cal una mobilització constant que arribi al menjador de totes les cases de Catalunya, en especial d’aquells catalans que encara avui no contemplen fer costat a la República.

Joan-Ramon Colomines-Companys
Director de la revista LO CAMPUS i del digital LO CAMPUS DIARI